ELS TRES PRESENTS
Kornelia Ney
Traducció: Antoni Garí Bibiloni
Hi havia una vegada un savi i ancià rei. Governava amb intel.ligència
i prudència el seu petit regne. La seva esposa era morta feia molt temps, però
tenia una summament bella i agraciada filla. El monarca se n’adonava
perfectament que arribava la seva hora i que no viuria molt més temps.
Desitjava assegurar la successió, i
deixar a la seva estimada filla i el seu regne en bones mans.
Escampà per totes les contrades
del regne i més enllà, que cercava un espòs per la seva filla. Com a regal de
noces els pretendents haurien de portar tres obsequis, d’aïtal valor, que no
desmereixessin tot l’or del petit regne.
Molts joves, prínceps i nobles,
arribaren de prop i de lluny. Portaren valuoses estores, joies i pedres
precioses, luxosos vestits, lli i teles d’allò més fines. Cap d’ells aconseguí
portar tres presents equiparables a
totes les riqueses del regne.
Cert dia arribà al fill d’un
pobre camperol notícia de la bellesa de la princesa, i del fet que cap dels
pretendents havia pogut satisfer les expectatives del rei. Bastant pobre,
posseïa però un esperit viu i net. Valerós, es presentà davant el rei i demanà
la mà de la princesa. I parlà: “No porto
ni objectes de valor, ni tampoc caríssimes joies. Només la meva presència i com
a regal de noces, els tres presents que us puc donar des del fons del meu cor:
fidelitat, confiança i amor”. Al rei i a la princesa els agradà molt el
jove, això no obstant, però, no veieren satisfetes les seves pretenssions. Com
que els era permès, el rei oferí al jove un lloc a la cort. Hauria de ser el
servent personal de la seva filla. El jove fill del camperol hi estigué d’acord
i acceptà la dignitat (que li oferien). D’aquesta manera podria romandre a la
vora de la princesa, de qui s’havia enamorat a primer cop de vista.
Poc temps després el feble cor
del rei s’aturà de bategar. Morí sense haver tancat la seva successió. Ara,
molts nobles i rics burgesos ansiaven pujar al tron, i oblidaven amb facilitat
que la princesa n’era la legítima hereva.
Llavors el jove servent es dirigí
a la princesa, i així parlà: “Mirau, la
pau i la justícia perillen en el vostre reialme. Pujau al tron, que
legítimament us pertany, i governau-lo, tal com
us ensenyà el vostre pare! La princesa dubtava seriosament, si
podria soportar la pesada càrrega que el seu pare li havia llegat.
Un altre cop li parlà el servent:
Us seré sempre fidel, feu el que feu i
sigueu qui sigueu. Aquest era el meu primer present, que no pot acomparar-se ni
amb l’or ni amb totes les riqueses del món. Confiaré plenament i prendré part
en les vostres decisions. Aquest era el meu segon present, que no pot
acomparar-se ni amb l’or ni amb totes les riqueses del món. I en tercer lloc us
estimaré i honoraré sempre, i sempre romandré al vostre costat. Aquest era el
meu tercer present, que no és acomparable ni a l’or ni a totes les riqueses del
món.
Llavors veié la princesa, que
eren els regals escaients, que li calia un espòs, i s’encoratjà per succeir el
seu pare. Tenia ara la certesa, que la càrrega no descansaria solament sobre
les seves espatlles. Pujà al tron, anuncià el seu casament i prometé
solemnement que desitjava preservar de forma prudent l’afortunada pau i el
benestar del reialme. El poble cridà d’alegria davant la valenta decissió de la
princesa.
Esdevingué reina i visqué feliç i
satisfeta amb el seu marit, i governà de manera sàvia i prudent el seu regne
com abans ho havia fet el seu pare.
Text de la traducció:
“Die drei Gaben” im Sagenhafte Märchen von
Allgäuer Autoren für Erwachsene, Ursus Verlag, Bald Hindelang, 2007.
